jueves, 6 de noviembre de 2014

>Entrevista 12: Carol Gassol
Metgessa



>De petita volia ser metge per ajudar als meus pares en la seva malaltia.
>Sóc metgessa i no puc ajudar a la meva gent. El que ens han fet és irreversible. La meva mare va morir l’any passat amb dolors terribles. El meu pare encara és viu. Té vuitanta-set anys i té tota la pell ulcerada.
>No m’agraden les persones que volen agradar a tothom.
>No m’agraden les persones que sempre, a totes hores, somriuen.
>El poder?, malauradament qui vol el poder, qui vol ser un líder polític, qui vol estar dalt de tot, és el més cínic, el més dèspota i el més corruptible.
>Ningú amb poder i diners mira per nosaltres. Vés a urgències d’un gran  hospital i et recordaran que no ets ningú, que no importes res. La gent que hi treballa fa el que pot, però no tenen recursos ni material adequat.
>Ets carn prescindible. Si poguessin, ens tirarien al clavegueram abans de gastar un euro en nosaltres. Si no ho fan, és perquè potser ens tenen una miqueta de por, o bé, perquè una part d’aquest euro va on no hauria d’anar.
>No us enganyeu. Ens donen aigua corrent i certa educació per a què els puguem servir sense fer pudor.
>Si crec en la política? i tant. En la política de la difamació, en la política de la corrupció, en la política del diner ràpid, en la política de l’explotació, en la política de la banca, en la política dels
paradisos fiscals...
>Això no ho podrem canviar. Estem massa idiotitzats.

miércoles, 5 de noviembre de 2014

>Entrevista 11: Miquel Pla
Ex-banquer. Actualment a l’atur



>Vaig vendre preferents i productes d’alt risc a jubilats i persones que no sabien el que compraven.
>Penedir-me i demanar perdó, no arregla res del que vaig fer.
>Treballava i vivia a Barcelona. No sé com el meu aspecte dins d’un vestit amb americana, camisa blava i corbata corporativa em convertia en un personatge en qui es podia confiar. La gent em confiava els seus estalvis. Els seus fills no tindran res. Ho han perdut tot.
>Fa dos anys vaig deixar la feina i vaig tornar al poble. Sóc covard. No suportava trobar-me cara a cara amb qui havia induït a la seva ruïna, tot dintre d’una legalitat morbosa i injusta.
>Ara estic ajudant a la gent que vol donar veu al nostre poble. Vàrem ser víctimes del mateix tipus de gent que especula amb els diners dels altres.
>M’agradaria morir pensant que tot el que he fet no ha estat tan malament.
>De jove vaig fugir del poble. Vaig deixar enrere la meva gent. No volia viure en un lloc ple de gent deformada. Tenia por.
>Sóc un home ple de dubtes. No sé si crec en Déu. No sé si crec en res. El món és cruel i tots estem boixos.
>Ara intento fer les coses bé, però he portat l’infern a molta gent.
>Vaig vendre preferents als meus pares malalts, tot per una comissió. Van morir sense poder tocar uns diners que els podien haver ajudat en tractaments mèdics.
>Els seus diners no es van recuperar. Els meus germans no em parlen i molta gent del poble em gira la cara.
>Mentir et pot portar molt lluny, però després no es pot tornar al punt de partida.

martes, 4 de noviembre de 2014

>Entrevista 10: Maria Puig
Escriptora. Premi Planeta per “¿Dónde anidó el ave?” 



>Tots els estúpids que conec han anat a la Universitat.
>M’he assegurat sempre de no fer el mateix que els altres.
>Sempre em vaig portar bé amb el meu pare. Mai em va donar cap consell, i jo mai li vaig demanar cap. Érem molt diferents, però ens respectàvem. Mai vàrem discutir.
>Parlo d’ell en passat, però es viu. Està malalt d’alzheimer, i en aquell cos el meu pare ja no hi és.
>Les ajudes socials no són ajudes. Tot són problemes i a sobre sembla que els hi has de perdonar la vida. Tota la vida treballant i a sobre amb malalties provocades per actuacions il·legítimes i mai hem rebut les ajudes que necessitem.
>El Planeta ha estat un impuls a la meva carrera. Amb els diners del premi puc cuidar millor el que queda del pare.
>Som un món d’esclaus. Cada país té el seu paper. Nosaltres som el cul d’Europa, i sembla que ho acceptem.
>La política és perversa. Fan lleis a mida dels poderosos. Els lobbies ho decideixen tot. Som titelles.
>Ens mantenen en una angoixa de no saber qui som, on anem i si demà podem perdre el que tenim. Això ens fa dèbils com a col·lectiu. Tothom va a la seva.
>Estic escrivint un llibre sobre les bestieses que van passar a Sant Antoni de la Devesa. No sé si algú tindrà els pebrots de publicar-ho.
>El moviment 15-M va ser dinamitat de la millor manera. El van deixar fins que va cremar tot solet.
>Les irresponsabilitats governamentals estan molt ben planejades. Els governants també són titelles, però guanyen més diners.
>El mal sempre preval

viernes, 31 de octubre de 2014

>Entrevista 9:Marc Trias
Director de fotografia per la ESCAC



>Sempre he estat un neuròtic feliç
>Quan veus als teus pares que s'odien per haver escollit un lloc per viure que et perjudica, se’t trenca el cor
>No m’importa el meu aspecte, em fa diferent
>Quan era un nen, ja tenia la pell d’un avi. Ho vaig superar amb sàtira i humor negre. Si algú es reia de mi a l’escola, el perseguia una fosca tarda d’hivern i l’amenaçava de colar-me dins dels seus somnis. Pocs nens es van riure de mi.
>Tinc pocs amics, però tinc amics.
>Ben aviat, començo un projecte amb els germans Balaguerò. Seré el director de fotografia de la seva última pel·lícula. I a més en el projecte també participarà una molt bona amiga i veïna del poble.
>De l’única cosa que estic segur és que la resta de la meva carrera serà meravellosa.

martes, 28 de octubre de 2014

>Entrevista 8: Marc Pujol
Delinqüent




>No m’agraden els zoos. Els tancaria tots.
>Tinc vint-i-tres anys. Als catorze vaig atracar la meva primera benzinera.
>La gent pensa que les cicatrius són de baralles. Ja em va bé que ho pensin.
>Als divuit vaig entrar a quatre camins per atracament a mà armada i lesions. Mai havia provat les drogues fins aleshores.
>La presó no em va ajudar.
>Que com comença una baralla? fàcil. Algú creu que li trepitgen  l’orgull, algú se sent ofès i ja està embolicada. Els països fan el mateix i van a la guerra, amb la particularitat que qui fa la guerra no és qui decideix anar a la guerra. Com diu Gerard Quintana, la fan amb carn jove, carn com la meva i la vostra.
>M’han analitzat més d’una dotzena de psicòlegs. Estan més bojos que jo. Ells si que necessiten la “pastillita”.
>No m’agrada ballar.
>M’agrada el Blues.
>Em gasto tots els diners que passen per les meves mans. No us enganyeu, quan us enterrin, el vestit que porteu no necessitarà butxaques.
>Que sigui delinqüent, no vol dir que sigui idiota.
>No m’agrada parlar de la meva infància.

viernes, 24 de octubre de 2014

>Entrevista 7:Laia Miralles
Dibuixant de còmics



>El meu part va ser molt traumàtic. El meu nas no era funcional i en néixer no respirava. A la llevadora que va venir a casa tan sols se li va acudir fer-me una traqueotomia amb un boli bic. Vaig sobreviure.
>No cicatritzo bé. El forat del coll no es va curar i és permanent. Respiro per ell. El nas mai ha estat operatiu.
>Em podria operar, però la SS (Seguretat Social) no m’ho cobreix. Diuen que es tracta d’una operació d’estètica. Un capritx d’adolescent, em va dir un maleït metge.
>No tinc vergonya del meu aspecte, però m’agradaria ser maca.
>Tinc una malformació (també operable), a la musculatura facial que m’impedeix somriure. Un altre capritx d’adolescent...
>Fa uns anys que em maquillo com un dels personatges que més m’agraden de còmic, en Jocker. Crec que ell també volia somriure i deixar de ser un monstre.
>Gràcies al meu amic Marc Trias, tindré un paper important a l’última pel·lícula dels germans Balagueró. Seré el millor dels zombis, i s’estalvien les màscares de silicona.
>La justícia no existeix.
>Encara espero el meu príncep blau. Potser haurà de ser cec.
>Voldria ser maca i desitjable, però seré un monstre de pel·lícula

martes, 21 de octubre de 2014

>Entrevista 6: Joan Masdeu
Professor d’ESO





>El meu aspecte juntament amb el metro noranta-vuit m’ajuden a imposar-me a l’aula.
>Els meus pares van patir greus malformacions epitelials per culpa de la contaminació del terreny.
>Jo vaig néixer amb cicatrius i una pell forta i rugosa.
>Vivim en un món injust, on les grans multinacionals poden comprar a jutges i polítics que els hi fan les lleis a la seva mesura .
>Potser algun dia, agafi la justícia de la mà, li tregui la bena dels ulls i m’oferiré a ella per a ser el seu braç executor.
>La meva gran virtut és la coherència. O almenys la intenció de voler tenir-la.
>El sistema polític ha fet i fa molt mal al país.
>Potser algun dia perdi la coherència. El meu aspecte ha condicionat la meva existència. I hi ha responsables que tothom sap qui són i on són. Dinen cada dia a costa nostre en llocs de luxe, es mouen en cotxes oficials i no treballen pel que els paguem.
>Treballen per fer un món injust i ple de diferències

sábado, 18 de octubre de 2014

>Entrevista 5: Jennifer Claramunt
El futur



>Nascuda l’agost del 2014.
>Els pares no han volgut ser fotografiats, però si deixar constància que els mals que pateix la seva filla són genètiques i encara perduren.


viernes, 10 de octubre de 2014

Entrevista 4: Gabriela Tusset
Pagesa




>He après a fer totes les feines del camp.
>El meu aspecte sempre ha condicionat la meva vida.
>Si la vida té sentit? fa molt temps que sé que no en té. No cal perdre temps buscant el que no existeix.
>Si Déu existeix, té un estrany sentit de l’humor que a mi no em fa puta gràcia. Mira la cara de la gent del meu poble.
>Em va fer pena la mort d’en Michael Jackson. Ell va decidir convertir-se en un monstre.
>Els meus pares i els pares dels meus amics van estar a l’hospital de St. Antoni de la Devesa. Semblava més un centre d’internament que no pas un lloc on els volguessin tractar. Els van ocultar. No van sortir vius d’allà.
>He nascut amb un fort sentiment de ràbia al meu interior, fruit d’un aspecte exterior terrible. Hi ha responsables amb nom i cognoms.
>Els meus pares també eren grangers. Les fàbriques van arruïnar les collites i la nostra economia. Posteriorment van arruïnar la nostra salut. I no hi ha culpables.
>Estimava als pares.
>No els visito al cementiri. No se’ls pot visitar, estan morts. Els van assassinar.
>Si aquest reportatge arriba a algun lloc. Si la Clara fa arribar la seva tesi a alguna editorial. Si el Borja aconsegueix justícia...aquell dia somriuré per primer cop.

jueves, 9 de octubre de 2014

Entrevista 3: Clara Fortuny
Estudiant de periodisme



>Fins que no lluites per alguna cosa, no et converteixes en el que ets.
>Els meus pares van morir joves, per unes suposades causes naturals.
>Tinc vint anys i sembla que tingui més de cinquanta.
>No sé com seria jo si el meu poble no hagués estat víctima d’abocaments de substàncies contaminants al medi. Si més no, la meva dignitat ara és majúscula i tinc la seguretat que al final tot sortirà a la llum.
>La meva tesi parlarà del poble i de les conseqüències d’una política mediambiental deficient i de com els posteriors governs han tirat sorra sobre la nostra història.
>Col·laboraré amb la investigació d’en Borja per lluitar per la nostra causa.
>Els meus pares em deien constantment que sóc una noia valenta.
>Un líder ha de ser just. És el mínim que li podem exigir.
>En unes eleccions al govern, durant la campanya que tots els hi paguem, ens estan demanant feina. 
>Hauríem de ser més conscients del nostre poder. Som més que ells i sense nosaltres no són res. 
>Hem de lluitar pels nostres drets. Hem de lluitar per a què no hi hagi lladres legals. Hem de lluitar per a què els polítics treballin per nosaltres. Hem de lluitar per a què els bancs no facin mai més “estafes piramidals ni trucos de la estampita” (això sí, legitimats pel govern). 
Hem de lluitar...


martes, 7 de octubre de 2014


>Entrevista 2: Borja Roca
 Llicenciat en Dret. Advocat de la Plataforma dels veïns
de Sant Antoni de la Devesa


>Vaig decidir estudiar dret per poder defensar la memòria de la gent del meu poble i intentar que es faci justícia.
>Per la negligència d’uns i la corrupció d’altres, tinc la cara plena de cicatrius congènites.
>Al principi estava enfadat amb tothom i a totes hores. Ara intento donar veu a un col·lectiu per cridar al món que és necessari que s’enfadi i actuï. 
>La meva principal aspiració és no tenir por a res. No li tinc por al sistema ni als poderosos.
>Crec en la justícia.
>L’autocomplaença i la conformitat són els nostres grans enemics.
>La desgràcia és fàcil. La felicitat s’ha de treballar.
>La vida és massa curta per a què un grup de gent es cregui legitimada per fer infeliç i ser injust amb els altres.
>Crec en la justícia, ho repeteixo.
>No crec amb els que tenen la justícia a les seves mans. Sempre li volen tapar els ulls.
>Sempre cal lluitar.

jueves, 2 de octubre de 2014

>Entrevista 1: Arnau Montclús
Fuster entre setmana. Rocker els caps de setmana


>El dia que em vaig deixar barba la meva vida va canviar. Em protegeix de les mirades furtives.
>De jovenet tocava el baix en un grup de heavy (Los Orcos). La gent creia que anava maquillat  i que portava unes lentilles de vampir. Dalt de l’escenari podia ser jo mateix i estar orgullós del meu aspecte. No tan sols no espantava a ningú sinó que m’admiraven. Vàrem ser teloners de Barón Rojo a la gira del 1992.
>Vaig anar a un col·legi catòlic. Mai vaig entendre allò que els camins de Déu són inescrutables i que tot té una raó de ser. Perquè Déu m’havia fet això a la cara?
>Si el meu rostre us impressiona, hauríeu d’haver vist el dels meus pares. Aquella gent víctima de la contaminació va ser oblidada i ignorada.
>Avui no ha canviat res. Els fills d’aquella generació seguim estant amagats, silenciats i oblidats. Igual que s’intenta que s’oblidi el Prestige, l’accident del metro de València, el de l’AVE i tots els desfalcs i corrupcions imaginables.
>”Ha sido ETA”, dirien alguns.
>Tot són excuses per no jutjar als veritables culpables.
Polítics corruptes que autoritzen construir un teixit industrial sense escrúpols que fan malbé l’entorn i a la seva gent. Els mateixos que s’estalvien sistemes de seguretat a la via de l’AVE, els mateixos que fan malbé la sanitat, l’educació...
>Però no ús preocupeu: La banca sempre guanya.

miércoles, 1 de octubre de 2014

Institució Mèdica de Sant Antoni de la Devesa



>Aquesta és una història fictícia que es compon d'una sèrie de retrats i una entrevista de cada personatge. Durant el mes d'octubre aniré penjant els dotze retrats que completen aquest treball.
Paral·lelament, el treball en conjunt es pot veure a la Biblioteca de l'Escorxador de Sant Celoni fins al 31 d'octubre.

martes, 3 de junio de 2014

Marco

Os presento a Marco. Su mirada deja intuir un gran sentido del honor, lealtad y nobleza. Un placer que hayas pasado por el estudio para dejar captar un poquito de tu esencia, justo antes de que te cortases esa gran melena blanca tan impactante.

sábado, 26 de abril de 2014

David Delgado




Durant molts anys, la companyia de teatre de Sta.Mª de Palautordera, 1,2,3 i Teatre,  ha estat assajant en aquesta localització, el Patronat. Ara, la companyia que tants assajos ha fet aquí, ha estat reubicada.
Us deixo un parell de retrats del director de la companyia en l'interior d'aquest lloc, durant els dies de mudança.

miércoles, 19 de marzo de 2014

Susana

Us presento a la Su. Una gran fotògrafa que va accedir a estar, per una vegada, davant de la càmara. Gràcies per deixar que captés una miqueta de la teva esència.




miércoles, 29 de enero de 2014

Félix







Una sessió fotogràfica especial. En Fèlix va arribar amb el seu cadell de gos (un futur poderós Rottweiler). Es va canviar de roba i es va transformar en un personatge que semblava haver sortit d'un còmic d'en Frank Miller. El fotomuntatge final intenta reforçar aquesta imatge. Al final del carrer fosc hi han històries amagades, però qui s'atreveix a intentar esbrinar-les amb un guardià com aquest...

jueves, 23 de enero de 2014


Toni


Us presento en Toni. Una persona de mirada intensa i profunda que em va encarregar intentar captar la seva personalitat en una imatge. Espero haver-ho aconseguit.
Des d'aquí, un sincer agraïment per confiar amb mi per deixar-me captar la teva essència.