viernes, 31 de octubre de 2014

>Entrevista 9:Marc Trias
Director de fotografia per la ESCAC



>Sempre he estat un neuròtic feliç
>Quan veus als teus pares que s'odien per haver escollit un lloc per viure que et perjudica, se’t trenca el cor
>No m’importa el meu aspecte, em fa diferent
>Quan era un nen, ja tenia la pell d’un avi. Ho vaig superar amb sàtira i humor negre. Si algú es reia de mi a l’escola, el perseguia una fosca tarda d’hivern i l’amenaçava de colar-me dins dels seus somnis. Pocs nens es van riure de mi.
>Tinc pocs amics, però tinc amics.
>Ben aviat, començo un projecte amb els germans Balaguerò. Seré el director de fotografia de la seva última pel·lícula. I a més en el projecte també participarà una molt bona amiga i veïna del poble.
>De l’única cosa que estic segur és que la resta de la meva carrera serà meravellosa.

martes, 28 de octubre de 2014

>Entrevista 8: Marc Pujol
Delinqüent




>No m’agraden els zoos. Els tancaria tots.
>Tinc vint-i-tres anys. Als catorze vaig atracar la meva primera benzinera.
>La gent pensa que les cicatrius són de baralles. Ja em va bé que ho pensin.
>Als divuit vaig entrar a quatre camins per atracament a mà armada i lesions. Mai havia provat les drogues fins aleshores.
>La presó no em va ajudar.
>Que com comença una baralla? fàcil. Algú creu que li trepitgen  l’orgull, algú se sent ofès i ja està embolicada. Els països fan el mateix i van a la guerra, amb la particularitat que qui fa la guerra no és qui decideix anar a la guerra. Com diu Gerard Quintana, la fan amb carn jove, carn com la meva i la vostra.
>M’han analitzat més d’una dotzena de psicòlegs. Estan més bojos que jo. Ells si que necessiten la “pastillita”.
>No m’agrada ballar.
>M’agrada el Blues.
>Em gasto tots els diners que passen per les meves mans. No us enganyeu, quan us enterrin, el vestit que porteu no necessitarà butxaques.
>Que sigui delinqüent, no vol dir que sigui idiota.
>No m’agrada parlar de la meva infància.

viernes, 24 de octubre de 2014

>Entrevista 7:Laia Miralles
Dibuixant de còmics



>El meu part va ser molt traumàtic. El meu nas no era funcional i en néixer no respirava. A la llevadora que va venir a casa tan sols se li va acudir fer-me una traqueotomia amb un boli bic. Vaig sobreviure.
>No cicatritzo bé. El forat del coll no es va curar i és permanent. Respiro per ell. El nas mai ha estat operatiu.
>Em podria operar, però la SS (Seguretat Social) no m’ho cobreix. Diuen que es tracta d’una operació d’estètica. Un capritx d’adolescent, em va dir un maleït metge.
>No tinc vergonya del meu aspecte, però m’agradaria ser maca.
>Tinc una malformació (també operable), a la musculatura facial que m’impedeix somriure. Un altre capritx d’adolescent...
>Fa uns anys que em maquillo com un dels personatges que més m’agraden de còmic, en Jocker. Crec que ell també volia somriure i deixar de ser un monstre.
>Gràcies al meu amic Marc Trias, tindré un paper important a l’última pel·lícula dels germans Balagueró. Seré el millor dels zombis, i s’estalvien les màscares de silicona.
>La justícia no existeix.
>Encara espero el meu príncep blau. Potser haurà de ser cec.
>Voldria ser maca i desitjable, però seré un monstre de pel·lícula

martes, 21 de octubre de 2014

>Entrevista 6: Joan Masdeu
Professor d’ESO





>El meu aspecte juntament amb el metro noranta-vuit m’ajuden a imposar-me a l’aula.
>Els meus pares van patir greus malformacions epitelials per culpa de la contaminació del terreny.
>Jo vaig néixer amb cicatrius i una pell forta i rugosa.
>Vivim en un món injust, on les grans multinacionals poden comprar a jutges i polítics que els hi fan les lleis a la seva mesura .
>Potser algun dia, agafi la justícia de la mà, li tregui la bena dels ulls i m’oferiré a ella per a ser el seu braç executor.
>La meva gran virtut és la coherència. O almenys la intenció de voler tenir-la.
>El sistema polític ha fet i fa molt mal al país.
>Potser algun dia perdi la coherència. El meu aspecte ha condicionat la meva existència. I hi ha responsables que tothom sap qui són i on són. Dinen cada dia a costa nostre en llocs de luxe, es mouen en cotxes oficials i no treballen pel que els paguem.
>Treballen per fer un món injust i ple de diferències

sábado, 18 de octubre de 2014

>Entrevista 5: Jennifer Claramunt
El futur



>Nascuda l’agost del 2014.
>Els pares no han volgut ser fotografiats, però si deixar constància que els mals que pateix la seva filla són genètiques i encara perduren.


viernes, 10 de octubre de 2014

Entrevista 4: Gabriela Tusset
Pagesa




>He après a fer totes les feines del camp.
>El meu aspecte sempre ha condicionat la meva vida.
>Si la vida té sentit? fa molt temps que sé que no en té. No cal perdre temps buscant el que no existeix.
>Si Déu existeix, té un estrany sentit de l’humor que a mi no em fa puta gràcia. Mira la cara de la gent del meu poble.
>Em va fer pena la mort d’en Michael Jackson. Ell va decidir convertir-se en un monstre.
>Els meus pares i els pares dels meus amics van estar a l’hospital de St. Antoni de la Devesa. Semblava més un centre d’internament que no pas un lloc on els volguessin tractar. Els van ocultar. No van sortir vius d’allà.
>He nascut amb un fort sentiment de ràbia al meu interior, fruit d’un aspecte exterior terrible. Hi ha responsables amb nom i cognoms.
>Els meus pares també eren grangers. Les fàbriques van arruïnar les collites i la nostra economia. Posteriorment van arruïnar la nostra salut. I no hi ha culpables.
>Estimava als pares.
>No els visito al cementiri. No se’ls pot visitar, estan morts. Els van assassinar.
>Si aquest reportatge arriba a algun lloc. Si la Clara fa arribar la seva tesi a alguna editorial. Si el Borja aconsegueix justícia...aquell dia somriuré per primer cop.

jueves, 9 de octubre de 2014

Entrevista 3: Clara Fortuny
Estudiant de periodisme



>Fins que no lluites per alguna cosa, no et converteixes en el que ets.
>Els meus pares van morir joves, per unes suposades causes naturals.
>Tinc vint anys i sembla que tingui més de cinquanta.
>No sé com seria jo si el meu poble no hagués estat víctima d’abocaments de substàncies contaminants al medi. Si més no, la meva dignitat ara és majúscula i tinc la seguretat que al final tot sortirà a la llum.
>La meva tesi parlarà del poble i de les conseqüències d’una política mediambiental deficient i de com els posteriors governs han tirat sorra sobre la nostra història.
>Col·laboraré amb la investigació d’en Borja per lluitar per la nostra causa.
>Els meus pares em deien constantment que sóc una noia valenta.
>Un líder ha de ser just. És el mínim que li podem exigir.
>En unes eleccions al govern, durant la campanya que tots els hi paguem, ens estan demanant feina. 
>Hauríem de ser més conscients del nostre poder. Som més que ells i sense nosaltres no són res. 
>Hem de lluitar pels nostres drets. Hem de lluitar per a què no hi hagi lladres legals. Hem de lluitar per a què els polítics treballin per nosaltres. Hem de lluitar per a què els bancs no facin mai més “estafes piramidals ni trucos de la estampita” (això sí, legitimats pel govern). 
Hem de lluitar...


martes, 7 de octubre de 2014


>Entrevista 2: Borja Roca
 Llicenciat en Dret. Advocat de la Plataforma dels veïns
de Sant Antoni de la Devesa


>Vaig decidir estudiar dret per poder defensar la memòria de la gent del meu poble i intentar que es faci justícia.
>Per la negligència d’uns i la corrupció d’altres, tinc la cara plena de cicatrius congènites.
>Al principi estava enfadat amb tothom i a totes hores. Ara intento donar veu a un col·lectiu per cridar al món que és necessari que s’enfadi i actuï. 
>La meva principal aspiració és no tenir por a res. No li tinc por al sistema ni als poderosos.
>Crec en la justícia.
>L’autocomplaença i la conformitat són els nostres grans enemics.
>La desgràcia és fàcil. La felicitat s’ha de treballar.
>La vida és massa curta per a què un grup de gent es cregui legitimada per fer infeliç i ser injust amb els altres.
>Crec en la justícia, ho repeteixo.
>No crec amb els que tenen la justícia a les seves mans. Sempre li volen tapar els ulls.
>Sempre cal lluitar.

jueves, 2 de octubre de 2014

>Entrevista 1: Arnau Montclús
Fuster entre setmana. Rocker els caps de setmana


>El dia que em vaig deixar barba la meva vida va canviar. Em protegeix de les mirades furtives.
>De jovenet tocava el baix en un grup de heavy (Los Orcos). La gent creia que anava maquillat  i que portava unes lentilles de vampir. Dalt de l’escenari podia ser jo mateix i estar orgullós del meu aspecte. No tan sols no espantava a ningú sinó que m’admiraven. Vàrem ser teloners de Barón Rojo a la gira del 1992.
>Vaig anar a un col·legi catòlic. Mai vaig entendre allò que els camins de Déu són inescrutables i que tot té una raó de ser. Perquè Déu m’havia fet això a la cara?
>Si el meu rostre us impressiona, hauríeu d’haver vist el dels meus pares. Aquella gent víctima de la contaminació va ser oblidada i ignorada.
>Avui no ha canviat res. Els fills d’aquella generació seguim estant amagats, silenciats i oblidats. Igual que s’intenta que s’oblidi el Prestige, l’accident del metro de València, el de l’AVE i tots els desfalcs i corrupcions imaginables.
>”Ha sido ETA”, dirien alguns.
>Tot són excuses per no jutjar als veritables culpables.
Polítics corruptes que autoritzen construir un teixit industrial sense escrúpols que fan malbé l’entorn i a la seva gent. Els mateixos que s’estalvien sistemes de seguretat a la via de l’AVE, els mateixos que fan malbé la sanitat, l’educació...
>Però no ús preocupeu: La banca sempre guanya.

miércoles, 1 de octubre de 2014

Institució Mèdica de Sant Antoni de la Devesa



>Aquesta és una història fictícia que es compon d'una sèrie de retrats i una entrevista de cada personatge. Durant el mes d'octubre aniré penjant els dotze retrats que completen aquest treball.
Paral·lelament, el treball en conjunt es pot veure a la Biblioteca de l'Escorxador de Sant Celoni fins al 31 d'octubre.