jueves, 2 de octubre de 2014

>Entrevista 1: Arnau Montclús
Fuster entre setmana. Rocker els caps de setmana


>El dia que em vaig deixar barba la meva vida va canviar. Em protegeix de les mirades furtives.
>De jovenet tocava el baix en un grup de heavy (Los Orcos). La gent creia que anava maquillat  i que portava unes lentilles de vampir. Dalt de l’escenari podia ser jo mateix i estar orgullós del meu aspecte. No tan sols no espantava a ningú sinó que m’admiraven. Vàrem ser teloners de Barón Rojo a la gira del 1992.
>Vaig anar a un col·legi catòlic. Mai vaig entendre allò que els camins de Déu són inescrutables i que tot té una raó de ser. Perquè Déu m’havia fet això a la cara?
>Si el meu rostre us impressiona, hauríeu d’haver vist el dels meus pares. Aquella gent víctima de la contaminació va ser oblidada i ignorada.
>Avui no ha canviat res. Els fills d’aquella generació seguim estant amagats, silenciats i oblidats. Igual que s’intenta que s’oblidi el Prestige, l’accident del metro de València, el de l’AVE i tots els desfalcs i corrupcions imaginables.
>”Ha sido ETA”, dirien alguns.
>Tot són excuses per no jutjar als veritables culpables.
Polítics corruptes que autoritzen construir un teixit industrial sense escrúpols que fan malbé l’entorn i a la seva gent. Els mateixos que s’estalvien sistemes de seguretat a la via de l’AVE, els mateixos que fan malbé la sanitat, l’educació...
>Però no ús preocupeu: La banca sempre guanya.

No hay comentarios:

Publicar un comentario