>Entrevista 7:Laia Miralles
Dibuixant de còmics
>El meu part va ser molt traumàtic. El meu nas no era funcional i en néixer no respirava. A la llevadora que va venir a casa tan sols se li va acudir fer-me una traqueotomia amb un boli bic. Vaig sobreviure.
>No cicatritzo bé. El forat del coll no es va curar i és permanent. Respiro per ell. El nas mai ha estat operatiu.
>Em podria operar, però la SS (Seguretat Social) no m’ho cobreix. Diuen que es tracta d’una operació d’estètica. Un capritx d’adolescent, em va dir un maleït metge.
>No tinc vergonya del meu aspecte, però m’agradaria ser maca.
>Tinc una malformació (també operable), a la musculatura facial que m’impedeix somriure. Un altre capritx d’adolescent...
>Fa uns anys que em maquillo com un dels personatges que més m’agraden de còmic, en Jocker. Crec que ell també volia somriure i deixar de ser un monstre.
>Gràcies al meu amic Marc Trias, tindré un paper important a l’última pel·lícula dels germans Balagueró. Seré el millor dels zombis, i s’estalvien les màscares de silicona.
>La justícia no existeix.
>Encara espero el meu príncep blau. Potser haurà de ser cec.
>Voldria ser maca i desitjable, però seré un monstre de pel·lícula
Un dia vindra algu que vegi mes enlla de la pell. Encara que no estic d'acord amb la teva autodenominacio de monstre, els monstres de veritat estan al gobern i als bancs, aquestos son als que tenim que tindre por
ResponderEliminar