martes, 4 de noviembre de 2014

>Entrevista 10: Maria Puig
Escriptora. Premi Planeta per “¿Dónde anidó el ave?” 



>Tots els estúpids que conec han anat a la Universitat.
>M’he assegurat sempre de no fer el mateix que els altres.
>Sempre em vaig portar bé amb el meu pare. Mai em va donar cap consell, i jo mai li vaig demanar cap. Érem molt diferents, però ens respectàvem. Mai vàrem discutir.
>Parlo d’ell en passat, però es viu. Està malalt d’alzheimer, i en aquell cos el meu pare ja no hi és.
>Les ajudes socials no són ajudes. Tot són problemes i a sobre sembla que els hi has de perdonar la vida. Tota la vida treballant i a sobre amb malalties provocades per actuacions il·legítimes i mai hem rebut les ajudes que necessitem.
>El Planeta ha estat un impuls a la meva carrera. Amb els diners del premi puc cuidar millor el que queda del pare.
>Som un món d’esclaus. Cada país té el seu paper. Nosaltres som el cul d’Europa, i sembla que ho acceptem.
>La política és perversa. Fan lleis a mida dels poderosos. Els lobbies ho decideixen tot. Som titelles.
>Ens mantenen en una angoixa de no saber qui som, on anem i si demà podem perdre el que tenim. Això ens fa dèbils com a col·lectiu. Tothom va a la seva.
>Estic escrivint un llibre sobre les bestieses que van passar a Sant Antoni de la Devesa. No sé si algú tindrà els pebrots de publicar-ho.
>El moviment 15-M va ser dinamitat de la millor manera. El van deixar fins que va cremar tot solet.
>Les irresponsabilitats governamentals estan molt ben planejades. Els governants també són titelles, però guanyen més diners.
>El mal sempre preval

No hay comentarios:

Publicar un comentario